Participació i desenvolupament local.


Xavi Delgado Franco

He participat recentment, per encàrrec del CRIE, com a ponent i en l’organització d’una sèrie de jornades al voltant del valor de la cooperació i la participació en el desenvolupament rural. Abans que pregunteu: Sembla que sí que hi haurà una segona campanya de jornades en breu. Potser tornem a estar les mateixes persones o estaran altres que ho faran igual de bé o millor. En aquestes jornades (sobre les que podreu trobar més informació ací) els assistents van considerar prioritària tant la participació com la cooperació per a poder dur a terme dos qüestions tan serioses com el Pla de Desenvolupament Rural i la mesura LEADER.

No és una qüestió nova, la població (té igual que siga rural o urbana o en transició) té molt a dir i sense la seua implicació no es possible fer propostes que tinguen un mínim de viabilitat a llarg termini. Dit d’altra forma, els tècnics i/o investigadors sabem algunes coses (molts “què“, alguns “com” i de vegades uns pocs “qui“) però són els beneficiaris qui han de definir el perfil de les demandes a cobrir i quin ha de ser resultat de les actuacions a desenvolupar. Tot i que molt a sovint saben el que volen però no el que li cal. Què queda per als tècnics? Dissenyar les estratègies per satisfer aquest desig i implementar-les i també empoderar a la població per tal que arribe a comprendre quines són les seues necessitats reals. Sembla prou, no?

En aquestes setmanes de les jornades se li ha demanat a les administracions per part de molts dels participants que propose i lidere les actuacions a fer. No és aquest el paper d’una administració democràtica. La pròpia administració és part interessada a molts processos i si és jutge i part no es podrà garantir mai que està actuant en funció de l’interès general. El seu paper és altre: Proposar debats, recollir els resultats i trobar la forma de que les demandes que resulten es transformen en realitats.

És a dir, l’administració ha d’afavorir la creació d’un marc de debat i participació que li trasllade les demandes que ha de resoldre amb la seua actuació. I és ací on té un paper fonamental. Aquestes jornades han fet que els que ens trobàvem a l’altre costat de la sala ens trobàrem amb moltes propostes, idees i opinions; però també ens hem trobat amb la manifestació d’un vell problema: La manca de visió de conjunt. Molt a sovint es participa i parla des d’una posició molt mediatitzada per la visió local o sectorial de les coses. I és necessari obrir el debat a perspectives més amples. En un mon globalitzat hem d’actuar localment com diu el lema, però sense perdre mai de vista que ens integrem a una realitat diversa, complexa i ampla. Cal que l’administració cree els canals per tal que els diferents actors territorials i sectorials (i tant públics com privats) puguen debatre i raonar al voltant dels grans temes que ens afecte als valencians i arribar a una mena de consens per damunt dels particularismes de cadascú.

Temes a debatre? En tenim massa: Definir definitivament si volem comarques o no; l’aigua; la relació entre territori, propietat i ús; el model econòmic i de creixement; que porta o no una paella de veritat(*1)…  El que importa és que es creen les vies per a que d’una per totes les polítiques realment siguen de baix cap a dalt.

(*1): Els de la Costera vos informem que si no porta ni pimentó ni pilotes li podeu dir paella però no estarà molt bona.

Leave a Comment


Your email address will not be published.