LEADER: participació i el futur del rural valencià.


Xavi Delgado Franco.

Poc a poc i en part més llarg de l’esperat la mesura LEADER de desenvolupament rural va prenent forma a les nostres terres. Sembla que d’ací a algunes setmanes estarà l’ordre definitiva i ja podrem saber som funcionarà una mesura que, tot i contar amb menys finançament que altres ocasions, disposa encara d’un gran poder mobilitzador tant d’altres capitals com de dinàmiques positives per les zones rurals.

Con ja sabeu, hem sempre tingut molt en compte LEADER i en mostrat en diverses ocasions preocupació sobre com havia derivat en la darrera dècada. LEADER Ens agrada especialment atés que sempre hem treballat amb enfocaments participatius i LEADER va ser la primera gran fita de participació al nostre rural amb el seu enfocament de “baix cap a dalt”.

LEADER és una nova oportunitat per mobilitzar la castigada societat civil de les nostres àrees rurals. El fet que l’administració vaja a ser minoritària als GRUPS d’ACCIÓ LOCAL que dirigiran LEADER obre una nova finestra d’oportunitat. La consolidació d’aquest nou model de GAL pot ser l’empenta definitiva per a que molts col·lectius que durant anys i de forma aïllada han portat a terme experiències d’una més que notable riquesa i qualitat s’articulen al voltant del propi territori. O anar més enllà i arribar a coordinar-se amb els de territoris més allunyats amb objectius i interessos similars. Si es tracta de mobilitzar el potencial que tenim, per damunt i lluny dels paternalismes i dirigismes que han abocat el rural a la situació a la que es troba, ara és el moment. Potser no tornem a tenir altra oportunitat si es consolida el desert demogràfic en que hem convertit bona part de les nostres comarques rurals.

És un procés complex que requereix d’un esforç suplementari d’uns col·lectius que han fet una llarga travessia del desert. Però potser l’esforç més gran és el que cal fer a l’altre costat: El de l’administració. Cal començar a veure les coses des d’altra perspectiva. L’administració ha de ser el catalitzador del procés, l’element que l’inicie i recolze; però no l’ha de pilotar. Si volem que el rural tinga un futur hem de començar a pensar que ha de ser des del costat de la societat civil, que no marxarà mai després d’unes eleccions i on els projectes a llarg termini, que és el que cal ara si volem encetar un canvi real; seran sempre fruit del consens.

És descoratjador veure com alguns membres de l’administració local que ens hem trobat els darrers mesos volen continuar amb les mateixes dinàmiques. En alguns casos per comoditat i por al canvi, en altres per desconeixement. És paradoxal que part de l’administració més propera, la que en teoria coneix millor la realitat a peu de carrer, siga la més cega. Fa temps que les coses estan canviant, la participació ja no és una demanda ni una opció: és una realitat i al cas dels GAL una exigència del propi marc d’actuació. L’administració local dels municipis rurals s’ha de reubicar i oblidar el paternalisme de dècades passades quan el senyor alcalde era un intermediador necessari entre una ciutadania desinformada i unes administracions llunyanes i desconeixedores de la realitat local. El moment ara és altre. Per sort la gent del nostre rural s’ha obert a noves dinàmiques i acumula un gran cabal de coneixement fruit de l’experiència, l’estudi i l’intercanvi. Tenim una població rural molt capacitada per gestionar el seu propi futur. I si he de fer cas al meu instint, l’hem tingut sempre però no li hem donat l’oportunitat de mostrar-ho assumint el protagonisme de la seua pròpia història. La gent que ha organitzat i gestionat xarxes de rec i aprofitament dels cabals hídrics, espais forestals o sistemes complexos agro-silvo-pastorils ha mostrat més que sobradament que poden i deuen estar als llocs de decisió.

Leave a Comment


Your email address will not be published.